Los Mossos de l'Esquadra


Obra:Pàtria (p. 582-583)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Los Mossos de l'Esquadra

 

I

 

Si voleu valents de mena,

anau amb los catalans,

sobretot los de l'Esquadra,

sobretot los xics de Valls.

 

Ells són la flor de la terra

que no s'hi cria un covard,

i d'entre la flor encara

ne son triats de gra a gra.

 

Los denerits són cunyeres,

los curts passen de nou pams,

lo més sonso de la colla

faria cara a un gegant.

 

Los lladres vos ho dirien,

los lladres de camí ral,

qui no poden traure l'urpa

sens veure's emmanillats.

 

D'ençà que els Mossos les guarden,

en les cases no hi ha clau,

i els marxants van per les fires

amb los diners a les mans.

 

Demanau-los-ho, i amb llàgrimes

la resposta us donaran,

que vius encara ja els ploren

com si fos pels funerals.

 

Puix per bons i braus que sien

fins a avui han arribat,

comptades tenen les hores,

demà no en restarà cap.

 

A fer-ne perdre la mena

venir avui ha jurat

Carrasclet amb cinc-cents homes

que són mig homes mig cans.

 

Tots són bandolers d'ofici,

la flor de cada veïnat,

als bons minyons de la colla

se'ls podria arreu penjar.

 

Ell, ans de ventar ses cendres,

vol donar als llops sa carn,

i de la sang dels Vecianes

vol abeurar-ne els cavalls.

 

I ho farà, puix és per fer-ho,

i no fa un jurament fals;

més que més si en colls de nobles

son sabré pot amussar.

 

Què és allò que lluenteja

de Vallmoll al camí ral?

Són ells! Minyons d'en Veciana,

Déu vos haja perdonat!