El sol



Ramon Garriga (Vic, 1876 — Samalús, 1968) va ser ordenat sacerdot el 1901. El 1915, després de passar per la parròquia de Cerdanyola del Vallès, decidí retirar-se a Samalús. Des de llavors fou conegut com l'Ermità de Samalús. Vivia en una casa prop de la parròquia, el mas Cuní, per on passaren al llarg dels anys amics poetes que amb els seus textos han fixat el record del personatge, el seu tarannà ben peculiar. Els podem llegir per l'entorn de l'església romànica documentada al segle XI, que conserva íntegre l'absis primitiu, juntament amb dos poemes seus fondament preocupats per la transcendència espiritual.

testing image

El sol

Lluny del lluny canta un gall. És que ens avisa,
fent vibrar, tant com pot, el seu clarí:
—Afanyeu-vos, que el sol frisa!
Ans de gaire ell serà aquí!

El seu crit estentori no ha mentit,
que allà al Montseny, ja a frec de sa carena,
entre núvols de nacre i or brunyit,
la mirífica rosa-damascena
del nou dia, oh miracle!, ja ha florit!
Oh, sol que ets vida! Sigues beneït!

Al·leluia! Al·leluia!
Quin goig fóra per mi,
si poesia em duia
durant tot el camí!