La muntanya catalana


Obra:Poesies (p. 99-101)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

La muntanya catalana

 

Tollens ad ostra caput,

 

Pujada

 

Deixem la plana enrere,

i dins la vall l'esgrogueïda fulla

entrem-ne trepitjant.

Dels bacs per la vorera

que el degotar de les terreres mulla

amunt anem pujant.

 

Les alberedes blanques,

lo doll de l'aigua de la font lluenta

que al mig de l'herba naix,

les conradisses tanques,

la vinya al marge del torrent pendenta,

ja es veu tot allí baix.

 

Aquí llisars cendrosos,

rocs davallats pel ronc de les tronades

botant pels rossegalls,

penyalars alterosos

guaitant per les cingleres esberlades

lo fons dels xaragalls.

 

Faigs esbrancats per terra,

roures desarrelats que s'abalancen

a dalt dels enderrocs,

i en el pic de la serra

les boires que s'apleguen i s'atansen

caragolant llurs flocs.

 

¿Sentiu la tramuntana

brunzir turons avall cruixint les soques,

l'ocellada espargint?

¿Veis l'escuma llunyana

i l'esquitx del saltant sobre les roques

com s'enfonsa bullint?

 

Lo caminal s'esborra;

fins la petjada del pastor hi falta;

la mort signa una creu;

sols per les timbes corre

l'isard lleuger i les encletxes salta,

clar l'ull i ferm lo peu.

 

Amunt! Los macs rodolen,

de les cairades serres desiguales

sota es veu l'esquenall.

Les àligues que volen

dintre els núvols del cel roinant ses ales

ja es queden més avall.

 

Sens escoltar l'oratge,

sens tremolar el genoll a la vorera

del precipici a plom,

arribem amb coratge...

L'empitrada del front es la darrera...

Grat sia a Déu, ja hi som.