Casa de la Ciutat
Amb quin estil més pur, oh casa augusta!
es projectaren voltes i agimesos
i enteixinats i mobles, ja malmesos,
obra superba del tallat en fusta.
Aquí visqué la llibertat, robusta,
i la gramalla de colors encesos
en les espatlles dels honrats burgesos
i a son entorn a tot el poble ajusta.
Fins a tant que una púrria mercenària
a esquinçar vingué drets i franqueses,
la bandera, ajaient, de santa Eulàlia.
I Barcelona, la de grans empreses,
generosa tostemps i hospitalària,
porta avui sola el dol de ses tristeses.
