testing image

La Perla

 

Mater pulchra, filia pulchrior.

"Si hermosa és la mare, més n'és la filla".

 

De la terra i de la mar

a  l'amorosa besada

nascuda Barcino un jorn

s'asseia en la verda platja,

fent del Tàber escambell

de Montjuïc en la falda.

Amb les ones de la mar

ja de petita jugava,

com amb les crins del lleó

l'amazona que el cavalca.

Les ones vénen i van

joguinejant a ses plantes:

tot anant i tot venint

una petxina hi deixaven.

Barcelona ja la cull,

ja en desclou l'hermosa capsa:

hi troba una Perla a dins

que en son cor gelosa guarda,

guarda la Perla en son cor,

i la petxina la llança.

 

Oh poble de Sarrià!,

tu sortós l'has aplegada,

i com un cèlic present

la posares en ta adarga:

la petxina és ton escut

i la Perla santa Eulària.