A l'ermita, la solitud és completa


Municipi:Palafrugell

testing image

A l'ermita, la solitud és completa. Davant de Calella, els bots —cloves de nou— pesquen els calamarsos. Vénen dos bergantins de l'horitzó d'Itàlia, en popa amb el gregalet. Sota de la terrassa de l'ermi­ta, la mar és de color violeta. En la mar de Tamariu, molt fora, un altre veler va de la volta de fora. Sobre el cap de Begur, una parella del bou navega lentament. Un vapor alterós i buit, que passa molt aterrat, escup aigua per la borda, a glopades, intermitentment: sembla un gos que lladra. L'aigua de l'horitzó agafa un color morat; la de la faixa de terra s'enfosqueix. Caminem pels voltants de l'ermita, badocs i suspesos. La tarda sembla separada, abstreta del temps —una mera creació de l'esperit. Si jo pogués imaginar, crear un altre món, imaginaria aquest món mateix.

Retornem cap al tard. La carretera es pobla d'ombres de caçadors i de boletaires; se sent el fresseig de les converses de la gent invisible. Al pont d'En Casa­ca penso en la granota que hi cantava a l'estiu. La tarda es dissol en fums i una boira com un tel subtil, que flota, vaporós, arran de terra. El cel és claríssim, i el foc de les estrelles, metàl·lic i fred.