Els primers estalvis ens van permetre de pensar a instal·lar-nos...
El pintor Antoni Tàpies (Barcelona, 1923) a principis de la dècada dels seixanta es va comprar un dels masos de fora el nucli urbà de Campins. Al costat, s'hi va construir el taller on al llarg dels anys ha anat configurant bona part de la seva obra plàstica. Ha reflexionat sobre l'art i la cultura i en alguns dels seus escrits ha parlat de l'interès que el paisatge montsenyenc té per a ell fins al punt d'inspirar-s'hi a l'hora de plasmar quatre pintures titulades "Suite de Campins".
D'especial interès és el text que va adreçar als joves lectors de la revista Cavall Fort sobre l'art de copsar i reflectir la realitat que ens diuen que hi ha davant nostre i la que, de fet, viu darrere d'allò que veiem. Un fragment de dietari de Marià Manent (Barcelona, 1898-1988) ens fixa alguns aspectes del mas en el moment que el visità el 1979.
Els primers estalvis ens van permetre de pensar a instal·lar-nos d'acord amb les noves necessitats que se'ns presentaven. Ens va permetre sobretot de realitzar un somni que amb la Teresa teníem de feia molt de temps: el de comprar-nos una casa al Montseny, per poder-nos-hi retirar de tant en tant, fugint de la dispersió de la ciutat. Vam descobrir una masia a Campins que ens va semblar l'ideal que desitjàvem, tant per la seva immillorable situació com per la bellesa senzilla de les seves línies i la nissaga de les seves pedres. [...]
Montseny, boscos, matinades, capvespres amb cants de rossinyols, passeigs per laberints d'alzines amb el meu gos estimat. Caminar, peus, sabates, bastó. Nits de boira, nits d'estrelles, nits d'ira, nits dialogant amb els companys, fent projectes, nits sentint música, nits d'amor...
Sovint anem d'excursió amb la Teresa... per entre la molsa, descobrint els erols de pinetells, escoltant les merles, veient saltar els esquirols. Un dia la boira ens fa perdre i ens deixa unes hores desesperats en plena foscor al cim massa alt per a nosaltres del Turó de l'Home —exactament turó de l'home mort—, al Montseny, "mont de la senyera". Com si la mateixa muntanya ens hagués volgut recordar el necessari equilibri que hi ha d'haver entre l'atracció de la llum dels cims i la vida prop del poble.
