És una de les cales més verges...


Municipi:Palafrugell

testing image

És una de les cales més verges, més salvatges, que causen una sensació de més acusada llunyania d'aquest litoral. Contribueix a aquesta impressió la Naturalesa, d'àmplia grandiositat, la falta d'urbanització i el seu aïllament. El camí que va a Tamariu per la costa és d'accés difícil a peu. Pràcticament, Aigua-xellida no té cap accés còmode ni tolerable. La naturalesa de la cala és aspra i forta. Tancada a ponent pel mont Esperant-ses-vinyes —nom inoblidable— i al nord i al nord-est pels penyals de Cala de Cabres, i el Terme, aquestes altures cauen sobre les roques com esqueixades de la costa fent una declinació brusca, falda de granits descompostos coberts de ginesta i de pins, de matolls, argelaga i llentiscle. Entre els dos vessants davalla sense compliments un torrent que mor a la petita platja. L'olor d'Aigua-xellida, olor de mar passat pel ginebró i la farigola, la pinassa i el romaní, és inoblidable. Hi ha molta caça (conills) i, a la tardor, bolets primerencs (rovellons i pinetells).

A Aigua-xellida hi ha una platja petita i un redós bo per a embarcacions corrents de pesca. Font d'aigua abundant a la platja. És un bon lloc amb vents del nord i de l'oest; inaguantable amb llevants i vents del sud. Els senyors Rosa s'han construït un bungalow, a la cala, d'un gust exquisit. Sota els pins, sis o set barraques. A l'hivern, la soledat és total i no hi viu ningú. Aigua-xellida és la vida primitiva, ma­rinera i lliure, connectada a penes amb el problema de la mesura del temps, amb l'existència d'espais ordenats i urbans, separada de la presència d'institucions humanes i divines.