Sunt lacrimae rerum (fragment)


Indret:Tamariu
Municipi:Palafrugell

testing image

Sunt lacrimae rerum (fragment)

A Tamariu, a casa en Pere Patxei,
encomana un cremat, beurem a poc a poc
a l'hora que la mar s'agrisa.
Ploren les coses, plora eltemps,
plora la vida no viscuda,
plora també la vida que hem viscut.
Sunt lacrimae rerum.

Ai, aquest "ai" és un bressol
de moltes hores en què sempre anàvem
pel vell sorral i vèiem l'ample mar
guspirejant parlant-nos en metàfores.
"La dolencia de amor que no se cura
sino con la presencia y la figura."

Ara sóc una rata espantada que surt de la fosca
i corre a amagar-se en qualsevol forat.
Però quan em recordo dels amics que hanmort
irremissiblement, els insubstituibles,
em torno un gira-sol que puja d'un femer
i fa com un que parla amb entelada veu,
enuna tarda càlida d'estiu,
davant el somriure dels morts que se li fan propers.