Pare i filla


Obra:Joana (p. 27)

El 1986, Joan Margarit va anar a viure a la casa que encara avui habita del número 94 del carrer Bonavista. En el pròleg de la Cantata de Sant Just que va dedicar a la vila ens detalla com va ser la vida en aquells anys de felicitat i hi descriu l'estructura i configuració de l'habitatge, ple d'esclat primaveral. Dos poemes ens parlen de la desaparició de les dues filles.
testing image
Veu de Pere Quer:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/X5WFfwiShdCWIQfq2DxK.mp3

Pare i filla

Davant dels finestrals oberts al pati
ell s'adormia a la butaca,
vora el sofà on ella reposava.
El rostre de la noia, endurit per la morfina,
s'havia anat deixant el seu somriure
en les fotografies.
En fer-se fosc, la duia al pis de dalt,
tancava els porticons i la posava al llit.

Davant del sofà buit ell s'adonava
que no li quedarien prou records.
Que mai no quedarien prou records
per simular la vida.