El paisatge santjoanenc


Obra:De com era infant (p. 57-58)
Comarca:Mallorca

testing image

El paisatge santjoanenc

 

És el triomf de la humilitat. No és una terra aparatosa i magnífica, però és fecunda. Altres indrets seran un jardí, el meu poble és un graner. Terra sense atreviments; els turons tot just si gosen alçar el cap, temerosos de rompre'n el ritme, monòton i solemne, amb postures arrogants. Turons suavíssims que, d'abaix, alçant la mà, ja arribau al cim. Així el puig de Reig de Son Virgo, la serra de Son Gual, la serra de Maià, els turons de Son Juny, Consolació, el Revellar, el puig d'En Baldiri. El puig de Sant Onofre és una mica abrupte i, tal volta per això, ja du el nom d'un sant de penitència violenta. Les figueres, arbre bíblic, és el que domina a les planures que d'estiu porten, les planures, les àuries marques de les eres com medalles enormes que decorassin son pit. Hi ha terres magres, però tan presumides, que s'agencen de mil coses inútils o menys profitoses i fan molt de paper.

Però la meva terra, rica com és, amaga tant la seva riquesa que més aviat ne fa una impressió una mica desfavorable. Més, tractau-la i rectificareu l'opinió. És eixuta, austera, macerada i prolífica. Jo me pens que va infondre'm son aire un xic tristoi i consirós; l'amor a la soledat, no per la soledat sinó per fugir de la companyia menys agradable; aquest incessant anhelar insatisfet; aquests accessos d'enyorança -la meva terra sembla que du clavat el glavi de l'enyorança-; aquesta tendresa creixent que me fa saltar les llàgrimes al contacte de la més petita emoció. I ma mare que me diu: «per mi no has plorat pus d'ençà que eres petit!» Ai, si ho sabésseu! Aquí, en aquest ambient d'humilitat, vaig viure des de dia 27 de juliol de 1899 fins al 12 de febrer de 1913 en què venguí a Artà a començar-hi una vida nova.