Comença la primavera del 1986...



El 1986, Joan Margarit va anar a viure a la casa que encara avui habita del número 94 del carrer Bonavista. En el pròleg de la Cantata de Sant Just que va dedicar a la vila ens detalla com va ser la vida en aquells anys de felicitat i hi descriu l'estructura i configuració de l'habitatge, ple d'esclat primaveral. Dos poemes ens parlen de la desaparició de les dues filles.
testing image

Comença la primavera del 1986. L'aire encara és fresc, d'una profunda transparència. L'eixida dóna al nord i la seva llum té una severitat accentuada pel predomini del verd del fullatge. El pany de l'heura folra la paret mitgera i, al seu peu, hi ha varis testos grans amb les "fulles", de nom genèric, arquetipus sensual i solemne de les plantes de pati. Al fons, el llorer, d'un verd més fosc, barreja les seves branques amb les de la iuca vora l'escala de vells maons, damunt dels quals la humitat de l'obaga ha anat deixant molses i verdets com velluts sumptuosos.

L'escala puja fins al petit terrat que a sota té les cambres del safareig i dels mals endreços i, en cada graó, hi ha un test amb geranis. A dalt, al llarg de la barana del terrat, pengen les esparregueres, d'un verd més clar i frondós.

De flors, només les hortènsies i els lliris, la delicadesa i l'austeritat adients a la llum de nord.

Ara fa deu estius que visc a Sant Just Desvern, un poble antic vora la nostra gran ciutat marítima, un poble que roman encara entre la mar verda dels grans jardins burgesos d'estiueig d'entre guerres, un poble que viu en petites eixides de cases menestrals, de planta baixa o planta baixa i pis, paret per paret unes amb altres.

La propera primavera, en sortir aquest llibre, farà mil anys del document més antic conegut on s'esmenta el nom de Sant Just.

Aquests poemes els ofereixo empès pel sentiment que un dia moriré a Sant Just, que en el meu lloc hi restarà l'aire, per exemple un aire profund i clar com el d'aquest dia, un dels darrers de l'hivern o un dels primers de la primavera del 86, en una eixida amb la llum severa de nord.