Sant Antoni Abat


Obra:De com era infant (p. 140)
Comarca:Mallorca

testing image

Sant Antoni Abat

 

Al meu poble és un sant de molt de crit, un sant acabalat que es permet el luxe de tenir novena predicada. I en veiéssiu de gent que va a sentir la vida de sant Antoni que alguns predicadors conten d'una manera grotesca. El dimoni sempre hi balla de capoll. Un predicador li atribuïa aquest miracle (?!) Un escabotell de dimonis li comparegué. Sant no en tallà més. Se treu un canonet de canya i «ala, entrau-me aquí dins», els ordena. I els dimonis, per més que musclejaven i feren mil revolts, hagueren d'encabir-s'hi. Posà un tap i tot romangué en pau. N'hi posen massa i tot de dimonis en la seva vida. És l'infern trabucat com un diluvi de lava demoníaca sobre la vida del sant.

L'interessant era la festa. No hi havia dimoni. L'oncle Esteve era obrer i tot més que anava. Al matí recorrien el poble amb unes xeremies i posaven murtra a les baules de ca'l senyor Rector, de ca'l Batle, i és fàcil que a les dels Antonis més importants de la vila. No duien com les altres obreries canyes verdes en captar, perquè no n'era temps. La festa popular era el capvespre en què es beneïa el bestiar. S'instal·lava el vicari sobre l'escalonada del portal segon. Els xeremiers (xeremies, flabiol i tamboret) a la part dreta com surten. Gent per la plaça a caramull. Esquitxades d'aigua i diners que saltaven en la bacina parada pels obrers. Mon pare mai hi dugué la nostra bístia a beneir, i content que n'estava jo. Me n'hauria empegueït. Perquè m'empegueïa de tot lo que fos nostre. Ho trobava mesquí, ridícul, sense distinció. Lo dels altres no. Perquè era? Provarem algun dia d'aclarir-ho, si en sabem.

Després de les beneïdes començaven les corregudes amunt pel «carrer des mig» (carrer major) que duraven casi tot el capvespre. Jo, des d'una finestra de ca la padrina materna, ho contemplava embadalit. Els cavalls quadrupejants, amb la cabellera a lloure, fent saltar espurnes de les pedres vives, molls de sabonera, corrien, volaven, per obtenir la relativa glòria d'arribar els primers.