Al que més s'assemblava era a un sequer.


Obra:De com era infant (p. 47-48)
Comarca:Mallorca

testing image

Al que més s'assemblava era a un sequer. A una barraca de camp per arraconar-hi canyissos. En aquelles saons la nova escola encara estava a fer. Una casa pel mestre. Un corral amb una escalonada que arrancava de devora el portal mateix de l'aiguavés de darrere. Damunt les branques de l'escalonada, dos cossiols amb sengles donardes pintades. Acabada l'escala, el pati que constituïa el corral. Una llimonera molt grossa. Un nespler. Vaumes, rosers. Al fons, precedida d'uns quants escalons amb una garlanda de geranis violents, la barraca, vull dir, l'escola. En Chateaubriand té una bellíssima descripció d'un niu en un roser. Doncs, sempre que la llegesc o la record, pens amb els rosers de la meva escola on me sembla que hi trobàrem un niu. Només tenia finestres a una de les quatre cares, la que donava al pati. Dues finestres i el portal d'entrada. No tenia pis o sòtil, sinó que els ulls ja se topaven de seguida amb les bigues inclinades de la teulada. Aquest fou mon temple de Minerva, deessa de la sabiduria.

Era una figura regular, llarguera, no molt, i estreta. El mestre seia a la taula posada sobre un replà un poc més alt que el trespol de l'escola. Per cert, que feia un escaló i, a la cara o empit, hi havia bocins de rajoles pintades, antigues, unes senceres, altres que balderejaven com un barram a punt de caure, i altres que ja no hi eren però hi deixaren la marca. Sobre el portal, damunt la teulada, un rellotge de sol. En l'actualitat (1932) està convertida en solls i conilleres. Se construí una escola nova. Però a la nova no l'estim, car no hi aní mai.