Començava a fosquejar...


Obra:Com una vella cançó (p. 17-18)
Comarca:Mallorca

testing image

Començava a fosquejar quan les primeres cases aparegueren davant el cotxe. Havia engegat els netejadors perquè la broma humida deixava una cortina blanca sobre el vidre del parabrises. Les gomes de cautxú, endurides pel temps, sonaven rasposes, retingudes. Una inquietud neguitosa, difícil de definir, l'acompanyava quan iniciava els darrers revolts, abans d'arribar al passeig dels afores. Tractava de combatre-la, però sabia que no podia armar cap defensa eficaç contra ella.

Tampoc es veia amb forces per programar accions positives, com ara parar-se a fer una copa a un dels cafès de la plaça i moure conversa amb qualsevol persona que hi trobàs. No, no creia al seu abast cap resistència clara on refugiar-se. Vagament pensava que per aquelles costes i per aquells camps s'havia escolat la vida de tots els seus avantpassats, des dels temps més remots. També eren a l'origen del desassossec que sentia. Com ell, havien viscut el silenci gruixut de les nits fredes del gener, el xiuxiueig nocturn de les òlibes al campanar de l'església, la xafogor asfixiant de l'estiu. Això era: les façanes de les cases conservaven alguna cosa essencial que els Sobremunt hi havien dipositat i que ara recollia inconscientment. Algun residu del seu alè.

Quan va ser davant l'església va girar a l'esquerra i s'introduí en el carrer Major, estret i tortuós. La seva casa era petita, modesta, situada al punt més elevat del pujol. La façana del davant s'orientava cap al nord, però només hi tenia la porta d'entrada. La va obrir i es va topar amb la humitat i la buidor interior, agressiva i densa. Va fer el cor fort i començà a desplegar una mica d'activitat, només la que li exigien aquelles circumstàncies adverses. Obrí els llums dels dos aiguavessos que formaven la planta baixa i va entrar la maleta i les bosses que portava al cotxe. Després va encendre el foc de la llar antiga i, mentre la llenya començava a cremar, va treure els llençols que cobrien la majoria dels mobles i els va desar dins un calaix. També va obrir la porta del darrere i va traspassar la llinda del portal. En aquella direcció hi havia un corral extens, allargassat, rere el qual s'acumulava tota la part del poble que podia observar. Amb alguns llums encesos, febles, les cases semblaven un decorat teatral, artificiós, sense activitat humana directament perceptible. Les que compartien les parets mitgeres amb la seva estaven desocupades de feia temps i això afavoria el seu isolament. Ho preferia així.