Victòria (fragment)


Obra:Primer senyal (p. 31)

testing image

Victòria (fragment)

 

A vegades el món canviava de color. És clar que això passava molt menys sovint del que ells voldrien, però, quan s'esdevenia, era quan el seu món li semblava menys seu, com si l'haguessin canviat. Amb els ulls esbatanats i la boca badada, contemplava amb fruïció tot el seu món presoner d'una capa de neu: el campanar recobert amb una mantellina blanca, de les que usaven les noies el dia de fer la primera comunió; el carrer de Sant Pere transfigurat sota un tel lletós, convertit en una baixada cap a la neu; la plaça encanudida en les hores que van d'una nit a una despertada, el carreró i la volta d'en Miüles com la llengua nívia d'un esquimal glaçat, sorprès per la fred d'un dia d'hivern. Tot un món irrecognoscible, però seu, que regalimava a desdir sorpreses albines.