Fruit prohibit (fragment)


Obra:Primer senyal (p. 23-24)

testing image

Fruit prohibit (fragment)


Des del terrat de casa seva li feia l'efecte que era una mica l'amo del món. Sempre li havia agradat estintolar-se a la barana i escrutar amb avidesa tot el que l'envoltava, resseguint-ho talment com el propietari que ha decidit examinar els seus dominis. Aquell món, tot allò, era seu. L'únic lloc des d'on podria considerar que s'iniciava el seu punt de partida. Un món, és clar, fet a la seva mida, reduït a allò que els seus ulls veien i que les seves cames estaven habituades a trepitjar: a un paisatge sabut de memòria, ple de racons i d'amagatalls que només coneixien els seus, aquells que hi vivien. Unes persones que semblaven haver nascut per existir sempre més.

En primer lloc el món era el campanar amb el llentiscle al tarot, estenent l'ombra damunt la plaça i els carrers dels voltants; mentre les caues, a frec, l'acotaven. El món era també tot un reguitzell de cases i de teulades amb el que hi havia entremig, de terrats escampats a la babalà, gairebé sempre buits o, ben de tant en tant, ocupats per una dona vella que hi plegava i hi estenia la roba. La roba i la vella, és clar, com les caues, indefectiblement vestida de negre.

Més enllà del confí de la carretera, i també cap a l'altra banda, el món es convertia en un enfilall de camps i d'arbres sense noms i sense fronteres...