Tot això és bonic...


Obra:La bastida dels somnis (p. p. 184-185)
Municipi:Begur

testing image

Tot això és bonic, extremadament bonic: el mar i la muntanya. Es comprèn i és justa la fama de les cales. Sa Riera, amb les Medes lluny, blavoses, grises, morades, segons l'hora; vistes des de la platja estant o bé des de l'ermita de Sant Ramon, a 1'extrem més alt de Begur, des d'on es domina una gran estesa de mar i de torres, amb la desembocadura del Ter i els verdosos arrossars. Ahir vespre, un vespre ventós —no sé de quin vent, car aquest aspecte diguem-ne científic de la cosa, se m'escapa—, la vista des de Sant Ramon, amb núvols en els termes pròxims i totes les coses netes, retallades, els colors brunyits, cada verd, cada blau, cada groc precisos i un darrer fons, pàl·lid, on fulgia com un diamant l'estel vespertí, era d'aquelles coses que ja no s'obliden. [...] Hi ha una d'aquestes cases, sobretot, amb un fanalet al porxo d'entrada al fons d'un jardí quadrat que sobretot al vespre es d'una malenconia definitiva. Tot hi sembla adormit en una son sense possible despertar. És un món acabat, enterrat per sempre, del qual sobreviuen només les pedres i els arbres.

El contrast d'aquest esperit romàntic i sentimental amb l'amplitud d'un paisatge amplíssim, net, ventejat, que fa mantenir l'esperit tens i lúcid i la visió permanent del mar amb tot el que significa d'acció i d'aventura; és a dir, aquesta barreja del clàssic i del romàntic, dóna a Begur un encís molt particular. Naturalment, jo em quedo amb l'amplitud i el vent que excita la ment i manté l'esperit alerta, però deixo també, sense donar-m'hi, que l'esperit d'aquest ròssec de vida quasi fantasmal que roda pels àmbits d'aquests vells edificis em toqui just una mica.