E tantost con açò hac fet...


Obra:Crònica II (p. 82 i 85)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

212

E tantost con açò hac fet, l'emperador, davant tuit, féu-se asseure de prop frare Roger, e donà-li la verga, e el capell, e la senyera e el segell de l'emperi, e el vestí de les robes qui tanyien a l'ofici, e féu-lo cesar de l'emperi. E cèsar és aital ofici que seu en una cadira qui és prop d'aquella de l'emperador, que no és mas mig palm pus baixa. E pot fer de l'emperi tot aitant con l'emperador; que ell pot donar dons perpetuals, e pot metre la mà al tresor, e pot fer questes, e penjar e rossegar; e finalment, tot quant l'emperador pot fer, pot fer ell. E encara s'escriu "Cèsar del nostre emperi", e l'emperador li escriu "Cèsar del teu emperi". Què us diré? Que d'emperador a cèsar no ha tan solament negun departiment mas que la cadira es pus baixa mig palm que aquella de l'emperador, e l'emperador porta capell vermell e totes ses robes vermelles, e el cèsar porta capell blau e totes ses robes blaves, ab fres d'or estret. E així fo creat frare Roger cèsar; e trobà's que quatre-cents anys havia que cèsar no havia haüt en l'emperi de Contastinoble, per què fo la honor molt major. E con tot açò fo fet ab gran solemnitat e ab gran festa, d'aquí avant hac nom En Berenguer d'Entença "megaduc", e frare Roger "cèsar". [...]

Com lo cèsar partí de Gal·lípol, de la host, ell lleixà per cap e per major lo megaduc En Berenguer d'Entença, e En Bernat de Rocafort per manescal de la host; e així ana per ses jornades tant, que venc a la ciutat d'Andrinòpol. E el fill de l'emperador, xor Miqueli, eixi-li a carrera e el reebé ab gran honor; e açò féu lo malvat per ço que veés ab quina companya venia. E con fo entrat a Andrinòpol, lo fill de l'emperador estec ab ell, ab gran goig e ab gran alegre que el cèsar féu d'ell; e xor Miqueli faia d'ell atretal.

E con hac ab ell ensems estat sis jorns, al setèn jorn xor Miqueli hac fets venir a Andrinòpol Girgon, cap dels alans, e Melic, cap dels turcloples, així que foren entre tots ben vuit mília hòmens a cavall. E aquell dia ell convidà lo cèsar e con hagren menjat, aquell Girgon, cap dels alans, entrà en lo palau on estava xor Miqueli ab sa muller e el cèsar, e van trer les espaes e van tot especejar lo cèsar e tots aquells qui ab ell eren; e puis per la ciutat mataren tots quants ab lo cèsar eren venguts, que no n'escaparen mas tres qui se'n muntaren en un campaner. E d'aquells tres era la u En Ramon Alquer, fill d'En Gisbert Alquer, cavaller de Castelló d'Empúries; e l'altre, fill de cavaller de Catalunya, per nom Ramon de Tous; e l'altre, Bernat de Roudor, de Llobregat. E aquests foren al campaner combatuts, e ells defensaren-se tant, que el fill de l'emperador dix que pecat seria si morien, e així assegurà'ls. E aquests tres solament n'escaparen.