El roser de Cura


Obra:Obra poètica catalana (p. 179)
Municipi:Algaida
Comarca:Mallorca

testing image

El roser de Cura

 

Al P. Esteban Cloquell, con franciscana simpatía.

Pobre feix de troncs i espines

-modest avui com antany-

floreix entre les ruïnes

un roseret de tot l'any.

M. Ant. Salva

 

-Per què floreixes vell roser tot l'any,

tant al rígid hivern com a l'estiu?

Per què ta sonrosada flor somriu

tan fina i tan vistosa com antany?

 

Per què el feix de tes branques jamai mor?

Per què no et tomba el vent ni la plovisca?

Per què ta fulla lluu com la llentrisca?

Per què n'és tan flairosa ta humil flor?

 

-Trovaire som que en eixa augusta altura

em plau alçar un himne de poncelles

a la Reina dels homes i del cel.

 

Som patge d'una Verge -la de Cura-

i és Ella qui nodreix mes branques velles,

la que reviure fa ma feble rel,

 

la que em llustreja amb la rouada pura,

la que dona la flaire a mes flors belles,

la que posa en llurs càlzers dolça mel.