El roser de Cura


Obra:Espigues en flor (p. 133-134)
Municipi:Algaida
Comarca:Mallorca

testing image

El roser de Cura

 

Pobre feix de troncs i espines,

modest avui com antany,

floreix entre les ruïnes

un roseret de tot l'any.

 

La muntanya assoleiada

aixeca a la llum del cel

l'humil església tancada

i el xiprer, l'amic feel.

 

La teulada cau malmesa,

les parets se van desfent,

amb la son de la vellesa

que capfica lentament.

 

O Mare de Déu de Cura,

com vos plau la soledat,

que així us quedau a l'altura

dins un clos esbaldregat!

 

Com aimau les velles coses

que es perfumen de l'oblit,

i el roseret que fa roses

pel brancatge arrevellit!

 

Darrer músic de capella,

el petit roser gentil

tot l'any repeteix novella

la cançó del mes d'abril.

 

Si les pluges no el remullen,

pateix sol i pateix set,

i se baden i s'esfullen

ses flors dins un alt secret.

 

L'aridesa de l'altura

fila somnis de verger...

La Mare de Déu de Cura

beneeix l'humil roser.