Cant Segon (fragment)

Cant Segon (fragment)

 

Grans cimals de roca viva

de la nostra Serra altiva,

Puig Major i de Massanella, l'Ofre, el Teix i Galatzó,

sou les torres arborades

que abrigau nostres contrades

contra els freds i les ventades,

sou els contraforts de Filia dins els torbs i la maror.

 

Com ardida barbacana,

el Puig Major a tramuntana

dreça entre neus i boires, i abocat sobre el gregal,

aixeca el de Massanella

vers el cel l'alta torrella

que la calitja emmantella,

l'Ofre contra el llevant lluita, s'alça el Teix contra el mestral.

 

Sobre el mar dreça la testa

Galatzó a ponent. Sa vesta

es el ròssec centenari d'un boscatge sense fi

que, arrelat sobre les roques

i desfent-se en verdes troques,

llança vers el cel les soques

en immenses columnates, com un temple gegantí.

 

Entre mates i pinassa,

al crit del sen corn de caça,

temps era temps que hi trescaven, cavallers en llurs cavalls,

els senyors de les contrades

per a fer-hi llurs caçades:

Despuigs, Néts, Fortunys, Canglades,

Santacílies i Serraltes, «Canamunts i Canavalls».

 

Caça reial era aquella,

la que amb el falcó o l'arpella,

el trabuc o la ballesta hi cobraven de tot vent,

amb pluja, fred, neu o gebre:

singlar, cérvol, daina, llebre,

garsa reial... Plens de febre,

sovint se la disputaven amb daga o punyal d'argent.

 

I el primer dins la cacera,

amb sa gran guarda llebrera

i al braç el trabuc de caça, ¡quants de cops el Comte Mal

s'hi vegé cavalcar a lloure,

els seus trets arreu fent ploure

sota l'alzina i el roure,

i espantant caça i donzelles amb el seu aguait fatal!