Sant Miquel del Fai



Priorat benedictí situat en la confluència de les rieres de Tenes i el Rossinyol, que es precipiten en cascades, la darrera sobre l'església romànica construïda en una profunda balma. Acompanya l'església un magnífic casal gòtic de principis del segle XV. El monestir va ser fundat el 997 per Gombau de Besora.

Aquest va ser un lloc que, ben aviat, va atraure la fascinació dels nostres primers autors romàntics, com ara Víctor Balaguer (Barcelona, 1824 — Madrid, 1901) que dedicà un llibret a descriure l'excursió que hi va fer el 1850. Fascinació que continua al segle XX i de la qual n'han parlat: Josep Pla (Palafrugell, 1897 — Llofriu, 1981), que hi té una escultura de bronze en posició asseguda i lligant la cigarreta, i Ferran Canyameres (Terrassa, 1898 — Barcelona, 1964) i el poeta Mateu Janés i Duran (Molins de Rei, 1896-1974).

testing image

Sant Miquel del Fai

Rupestres gallardies;
encinglaments d'esglai;
i aquest no acabar mai
les rudes bruixeries
de Sant Miquel del Fai!

Les bruixes, a escampalls
de plata en degotalls,
arreu pentinen grenyes
al fons d'ardits miralls...
Les bruixes broden penyes
i enranden estimballs.

Balcons i galeries
i balmes i covals,
pertot, fetilleries,
maragdes i corals...

Quan tenen l'obra llesta,
criden un munt de gats
que, amb febre, a la requesta
se'ls fan, a tota festa,
els seus amistançats.

Felins bruixots com elles,
fent de l'amor estelles,
les besen de biaix:
i, amb quatre tombarelles,
eixuts de cor, trapelles,
les tiren daltabaix.

I tornen en corrua,
escombra a l'entrecuix.
Un ball que s'insinua
s'ha fet tot un garbuix...
I en sàbat de bon gruix,
que l'àmbit perpetua,
dansa una bruixa nua...

Rupestres bruixeries
de Sant Miquel del Fai!
L'encís m'hi pren de dies:
de nits hi jeu l'esglai.