testing image

La mort dels Montcades

 

Als camps de Santa Ponça,

no gaire lluny del mar,

al mig d'una pineda

s'aixeca un pi més alt.

Lo cap sobre la soca,

l'esquena en el penyal,

Guillem lo de Montcada

greument hi jau nafrat.

Desfeta la lloriga,

la cinta sens punyal,

vermella i esmussada

l'espasa en té al costat,

la vista enterbolida,

cercant lo seu gemà;

del pit, mentres respira,

n'hi brollen glops de sang;

del Bisbe, qui l'auxilia,

la creu ne du a les mans;

d'alçar-la fins als llavis

no té força en el braç.

Entorn los homes d'armes

mirant-lo enrevoltats,

als altres que hi arriben

lo signen amb pietat

Donzells allí s'apleguen,

barons i capitans

i al mig de tot En Jaume

baixant de son cavall.

 

—Darrera aqueixes platges

ne veig finir lo sol.

Lo sol d'eixa diada

serà el meu darrer goig.

Plany al qui en terra estranya

lluny de sa pàtria mor.

 

Adéu lo rei En Jaume,

adéu rei d'Aragó:

amb Vós vinguí a Mallorca,

mes no hi entraré amb Vós.

Plany al qui en terra estranya

lluny de sa pàtria mor.

 

Mallorca serà presa,

venjat lo nostre afront;

esglésies ses mesquites

i creus ses llunes d'or.

Plany al qui en terra estranya

lluny de sa pàtria mor.