A les costes d'Algaida...


Municipi:Algaida
Comarca:Mallorca

testing image

A les costes d'Algaida i a l'altura de Xorrigo, que té fama d'esser la possessió més ben conrada de Mallorca, passam, després d'una bona estreta, a les camiones de Manacor i Felanitx, que havien partit uns moments abans que nosaltres. La passada té lloc enmig d'un entusiasme del tot deportiu, amb el natural acompanyament de les ontes i figues reglamentàries. El nostre vell Chevrolet ronca i treu fum pel nas, però encara tira d'allò més bé...

Ja som damunt l'altiplanície de l'illa. La creu del terme d'Algaida, que veim a mà esquerra, ens recorda la tradició —recollida, si no vaig errat, per Mossèn Alcover en les Rondaies Mallorquines— segons la qual, quan Sant Vicenç Ferrer predicava al peu d'aquesta creu als algaidins dels voltants, la veu del Sant arribava amb tota claredat fins a Ses Enramades, des d'on el podien escoltar tots els ciutadans que volguessin. Una vegada, passant per aquí mateix, vaig contar la tradició a uns amics, un dels quals em digué com a cosa certa, que era a Ses Enramades on predicava Sant Vicenç, i que eren els algaidins els qui el sentien des de la creu. Aquest amic meu era ciutadà...

Per cert que, ara que esment els algaidins, pens en el que em va dir una vegada un home que feia de carreter, molt amic meu, que sabia moltes coses rares. Em digué Mestre Colau Pentinat (que així es deia aquest home, Déu l'haja perdonat), que tots els algaidins tenien una espatla un poc torta. Mai no he pogut aclarir l'origen d'aquesta faula. Per ventura el savi Pare Pou, aquell de les epistulas al Cardenal Despuig, en sabia qualque cosa...