El treball a la botiga s'anava fent prou ensopit...


Obra:39º graus a l'ombra (p. 271-272)
Indret:Cala d'Or
Municipi:Santanyí
Comarca:Mallorca

testing image

El treball a la botiga s'anava fent prou ensopit, perquè, d'ençà que El Galió estava tancat, amb prou feines despatxava. No hi havia cap altre hotel a prop; en canvi, les botiges de souvenirs sovintejaven. Que ho eren, de pesats, els dies! A ca n'Andreu, també només de part de tard s'hi esquitllaven quatre ànimes. Res. Els dies s'escurçaven, tan aviat feia sol com plovia. I jo, darrera els vidres, descobrint ara una gota, suara un grum de pols. Mosques vironeres vetllaven el portal, i jo, amb un espolsador, empaitant les mosques, i elles, bru-bru-bru-bru, copejant els vidres. El Galió així mateix feia pena, estalonat, com una persona sense cames, entre el verd polsós i descolorit. Els paletes treballaven a la part caiguda i reforçaven els fonaments, i tot era soroll de maquinària i homes cantant. Adesiara arribava el senyor James en un cotxe molt llarg; feia el ronser observant l'obra, xerrant amb els obrers. A vegades els convidava a fumar i ell mateix els donava foc. Sovint, quan el veia ajupir-se per encendre'ls la cigarreta, la seva figura elegant se'm confonia amb la del senyor Binimeles, tan rabassuda.