Un teulader havia caigut del niu.


Obra:39º graus a l'ombra (p. 43-44)
Indret:Cala d'Or
Municipi:Santanyí
Comarca:Mallorca

testing image

Un teulader havia caigut del niu. Un infant, rient, li havia fermat una cordellina a una cama. L'animaló d'aletes tendres esperonejava, espantat, i un moix famolenc pegà bot i l'aglapí. Va plorar el nen, i els homes rigueren, dissortats, beguts. Havien vingut a la Cala comptant de trobar feina en algun hotel. Feina qualsevol. I no en trobaven. N'hi havia que tenien contracte de l'any anterior; però no els valgué de res, perquè l'hotel havia canviat de direcció. Negocis, paranys... La madona de l'hostal els donava menjar a pagar quan poguessin. Homes joves i vells grinyolaven contra el destí, la seva terra pobra, el sol que no sortia per a ells. I eren homes com els altres, amb braços revinguts, disposts, amb una llar a mantenir, o a crear. Els més joves parlaven d'anar-se'n a treballar a França o qui sap. A vegades, al temps del dinar, s'arrambaven a mi. Flastomaven. Contra tot. Els ulls encesos de vi. L'alè pudent de vi. La sang encesa de vi. Perquè se n'havien de tornar a la seva terra miserable, poblets perduts de la província d'Albacete, havent gastat tot quant tenien. Essent homes, essent forts, i a penes sabent llegir.