El mar de Montdragó


Obra:Poesia completa (p. 263-264)
Municipi:Santanyí
Comarca:Mallorca

testing image

El mar de Montdragó

 

I

 

Amic clar com el pa,

quan la guerra civil d'Espanya alçava

la blancor dels camins, jo era un al·lot

que duia corns i escorça a les butxaques.

El foc del poble i el tigre terrestre

obscurien la calç a dins les cases,

i el noi, que ara no sóc, anava al mar

de Montdragó i duia a la cintura

de cuiro una pistola niquelada.

Una mort de jugueta, noble amic,

una mort verda duia i disparava

als grocs narcisos de garriga, als cans

i als genolls de les dones florejades.

Jo era un nen de la guerra, un noi d'espines,

que, al costat de la mar de Montdragó,

portava fil de pua a les entranyes.

Però avui he tornat amb la més tensa

i pura humanitat a la mata agra,

als pins verdíssims, a les roques grises

de verdor curta i ànima estepària.

 

He contemplat, entre l'ametllerar

color de rosa i els pins sobris, l'alta

mar violenta i l'altre nen pacífic,

que no vaig ésser quan a morts jugava.

He vist el teu assaonat i tendre,

menut Antoni, clar com si es rentés

amb bondat l'alegria de la cara.

I mirant-lo sembrant tanyades verdes,

al meu costat robust he cregut veure

un bordall nou d'aquella infància estranya,

que, al mar de Montdragó, grisa i violeta,

era nua, guerrera, trista i alta.

 

Que el petit Toni, el jardí fresc i l'ona

siguin un monument tremoladíssim

als meus deu anys i a les seves batalles.