Karin


Obra:El viatger. Obra poètica 2 (p. 103-104)
Municipi:Santanyí
Comarca:Mallorca

testing image

Karin

 

Que prest s'acaba l'estiu,

l'estiu tot just començat.

Grisos als pins i a les algues.

-Maître, a quina hora se'n va?

Donau-li al peu de l'andana

el bitllet d'un vell galant

que ha seguit ses aventures

al nigth club i vora el mar.

Adéu, Karin, olivarda,

fresca de serena i sal,

esvelta de les batalles

que no tenen treva mai...

I que prest l'estiu s'acaba

sobre l'arena i el bar:

Karin, d'escuma, ja marxa

i a la Cala tots quedam,

Maître, amb un regust de ruda

que el parfait amour lilà

no esborra. Jo sé que vós

sou discret. Ningú sabrà

si destravau aquests llavis

de ministre oriental

que deia la carta aquella

que vós, amb el viu punyal

de llum, robàreu, golós

poc abans de fer-la a mans.

Jo sé que aquell i aquell altre.

el danès, l'italià,

l'estudiant de Salamanca,

el saliner illetrat,

tots quedaren amb les ganes

i amb els lloms aclivellats.

Però el francès de la barba.

decadent i teatral,

el francès, tan poca cosa,

ai, Maître se n'emportà

calenta com les cigales

la blava rosa de sang?

Quina enveja, Karin dura,

tan de cera pel gaulois.

Que prest s'acaba l'estiu

ara que Karin se'n va,

transparent com la medusa

i encesa com el coral.

Boires d'hivern a la Cala,

a l'estiu just encetat.

Donau-li per despedida (benanada)

a Karin aquest romanç

que signa amb el vell pseudònim

un Bradomin de Cap Blanc.