Mar en calma


Obra:Poesia completa (p. 107-108)
Municipi:Santanyí
Comarca:Mallorca

testing image

Mar en calma

 

(Caló d'en Boira)

 

Jo l'estim molt, a la mar,

a la mar verda, ensopida,

allargada dins el llit

de blau color, color lila.

Que no sap si té pinar

ni escorces plorant resines.

Que només es mou un poc,

si una barca li esgarrinxa

la pell de nereida verda,

que li tenyeix les anguiles...

 

Ai de mar santanyinera,

voluntat d'herba florida!

Sempre vestida de sol

i rames de pi que et miren...,

mirant-te els peixos de 1'ànima...

Mar verda, rius verda vida

estirant-te dins el llit

dins un xal gris de calitja.

 

Ai de la mar, la mar blava!

Ai de la lila, mar lila!

De salat que té el color

el sol la vol per amiga.     ;

Si el cel és blau, ella és verda.

Ni mira el cel, de tranqui-la.

Tomba l'espatla als cantells

verds del fonoll de marina,

i dona lliçó d'escumes

als marges de margarides.

 

Si jo fos el mar, eix mar,

la barca, com dormiria!

La soledat del meu pal

amb escuma de gavines...

a sota d'un cel ben blau

i a sobre d'un mar ben lila.

El meu gest salat dins l'aigua,

i l'aigua corrent d'anguiles.

 

Si jo, grill de camp, el mar

arribava a ser un dia,

tendràs, verda aigua caiguda,

verticalitat d'espiga.