Una expressió que al capdavall...


Obra:Miracle a Llucmajor (p. 174-175)
Municipi:Llucmajor
Comarca:Mallorca

testing image

Una expressió que al capdavall era anticipatòria, i que havia de trobar la seva confirmació a l'habitació de l'hotel Fonda España, una vegada efectuada la inscripció al taulell de recepció, certificada amb rutinària desgana per l'home gras que solia menjar llesques de pa amb sobrassada. Donya Mercè ja havia buidat dues maletes i havia desat a l'armari ventrut les mudes de roba. A continuació, amb morositat, va obrir l'aixeta per tal d'omplir d'aigua la banyera, i es va despullar davant del mirall: no es va entretenir gaire en la cerimònia de mirar-s'hi, perquè un any i mig d'haver-ho fet per primera vegada en aquella mateixa habitació, ja hi estava força acostumada. Després, va obrir la maleta de cartró amb els reforços metàl·lics i en va extreure el seu objecte valuós i fràgil: un siurell que representava un pagès dalt d'un cavall, tot pintat de blanc amb ratlles verdes i vermelles. Nua, es va submergir dins la banyera fumejant, amb el siurell ben garfit amb la mà dreta: l'aigua calenta amorosia la rugositat de la terrissa, fins que el xiulet de la figureta esdevenia apta per a la satisfacció d'una vídua jove.