testing image

Casolana

 

Lluu, adesada i fresqueta,

la cambra amb el llit parat,

l'ample llit entorcillat,

perfumat de roba neta.

 

Tot és bo, com el repòs,

dins la cambra retirada,

i aquella olor de bugada

fa més plaent el redós.

 

Quin dormir! quin despertar

fa dins la cambra modesta!

Cada cosa hi riu, xalesta

d'un somrís de benestar:

 

les robes del cobricel

antigues i mostrejades,

i els sants, i les flors brodades

per l'àvia, que sia al cel.

 

Prop del pitxer florejat

blanquegen les tovalloles,

i es sent olor de violes

que puja de l'hort veïnat.

 

A la nit, els somnis blaus

hi passen com una onada,

i en fugir, de matinada,

quin badar-se els ulls suaus!

 

Quan el seny, mig deixondit,

acull la idea primera,

ja és fuita la nit lleugera

cap al regne de l'oblit.

 

I una claror innocent

floreix llavors cada dia...

És la pau que el cel envia

dins un raig de sol naixent.

 

Tremolosa vermellor,

que, entrant per les retxilleres,

du en ses besades primeres

tot l'agombol de l'amor.

 

La vermellor torna d'or,

la cambra en roman encesa...

i es dolça, com l'escomesa

que aleshores surt del cor:

 

Bon dia, Verge Maria,

l'animeta us encoman:

per l'amor que us tenc, tan gran,

us diré l'Ave-Maria.