testing image

Del pla

 

Camina caminaràs...

som al cor de la planura:

no es veu de prop cap altura

ni fondal que trenc el pas.

 

L'estiu abrusa a l'entorn

les flors i l'herba novella;

fins la terra se clivella

al bat del sol de migjorn.

 

Les perdius corren a esbarts

pels rostolls i les garrigues;

fan processons les formigues,

i als bassols hi van moscards.

 

I el baf de l'aire calent,

passant per damunt les eres,

torra les altes garberes

de blat granat i retent.

 

Les figueres fan aquí

belles ombres regalades

i figues flors, clivellades

per la frescor del matí.

 

Llavors, quan la sesta ve,

quan el món és una brasa,

s'escampa per dins la casa

un fresc alè de celler.

 

La bruixa de borrissol,

que passa amb suau volada,

cau amb peresa, assolada,

i rodola pel trespol.

 

Tot se sent emperesir,

dolça son mos ulls carrega...

Quan defora el sol bofega,

l'ombra convida a dormir.

 

Com que el renou del sedàs,

que al pastador cern farina,

cerna aquella son, tan fina

com una ombra que passàs.

 

I amb piular de teuladers,

olors de blat i garroves,

l'aire teb m'arriba noves

de païsses i graners.

 

Quan ve que el sol ha balcat

entra l'embat de marina,

tan xalest per qui camina

tot fatigós i suat.

 

A l'aujub el pastor vell

a treure poals s'afanya;

i s'aboca a beure, i banya

la vora del seu capell.

 

Les piques, ran del camí,

fresquegen d'aigua estil·lada,

davall l'ombra perfumada

d'una enramada de pi.

 

M'agrada sentir el tropell

del bestiar que hi va a beure,

i el pastor m'agrada veure

quan el compta, en el portell.

 

Aquí hi ha camps d'ametlers,

tanques de fruitals i vinyes,

i carros que deixen ginyes

pel rostoll dels sementers.

 

I barraques escampades

amb sos forns i fumerals,

infantons de peu descalç,

dones de cares colrades.

 

I una flaire de pinar

que alena el pit, i s'eixampla,

i un món tan ample, tan ample,

que se perd fins a la mar.

 

A mos ulls té caire bell

tot quant viu per dins la plana,

des del corb i la milana

al caragol de ravell.

 

Des dels rossinyols d'ombrius

que campen pel pla i la serra,

as sebetlins de la terra

que fan el niu de macs vius.

 

I estim caus i llorigueres,

flora de card i romaní,

amb l'esbart que fan venir

d'abelles i caderneres.

 

Aquí té saba el terrer,

la gent franques escomeses

i amors que esclaten, enceses,

com les flors de magraner.

 

I aquí jo, fins a la mort,

vendré a cercar-hi bellesa,

baix del sol de ma infantesa,

dins l'aire pur del record;

 

aquí on passa el torrent

ple de saba marinenca,

que dins el meu cor s'envenca

i el nodreix de sa corrent.