A Maria Antònia Salvà

A Maria Antònia Salvà

En ocasió de la publicació del seu llibre El retorn

Vostra masia esquerpa i soledana

es perd dins la planura sense fi:

barraques, talaiots, qualque cabana,

qualque aljub calcinat vora el camí;

garrigues i clapers enllà la plana,

i avui com en el temps del sarraí,

lents ramats que hi pasturen, blat que grana

i restobles on canta el sebel·lí...

Oh terra aspriva i òrfena de pluja

on el fill de muntanya tant s'enuja,

beneït vostre cant que ens abelleix!

Ell treu la mel dels cards de la contrada,

al seu encís la flora humil es bada

i fins la seca fusta reverdeix...