La Quimeta de can Xammar


Indret:Can Xammar

Eugeni Xammar (Barcelona, 1888 — L'Ametlla del Vallès, 1973) passà estius de la seva joventut i morí a L'Ametlla. La casa dels Xammar, tal com explica en el text que transcrivim, fou comprada per la família Millet i confià les reformes d'aire modernista a l'arquitecte Manel Joaquim Raspall, les quals no van agradar mai a l'escriptor.

Avui, l'edifici, és destinat a una residència d'avis. A banda del text de Xammar, al jardí de la torre, hi podem llegir un poema de Carles Sindreu (Barcelona, 1900 — La Garriga, 1974) dedicat a la Quimeta, serventa de la masia.

testing image

La Quimeta de can Xammar

Empordanesa
de Peralada,
galta-xuclada,
pòmul turgent,
la cama feta
per la sardana
i ventajada
de pensament;
alta de sina
i de cintura,
fina escultura
sota el cel clar;
com una fruita
nostra i madura
és la Quimeta
de can Xammar.