Ofrena de mestratge a la cançó popular
A partir de l'octubre de 1902, Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) acompanyant a Josep Pijoan (Barcelona, 1879 — Lausana, 1963), fa estades curtes al Pla de la Calma, a la masia de la Figuera. Entre el 20 i 25 de maig de 1903, ja de retorn a Barcelona, va escriure el poema "Del Montseny" inclòs a Enllà (1906) que exalta els valors paisatgístics i humans d'aquells paratges montsenyencs.
Pijoan també va escriure poemes inspirats per les vivències que hi va compartir amb la família de la masia i amb Maragall. Aquest va establir una comunicació especial amb una de les filles, Lola, que el va fascinar per la facilitat de paraula que tenia i la capacitat d'enfilar versos. Li dedicà diversos poemes i es van escriure cartes. Maragall, en Lola, hi trobà la "paraula viva" que com a poeta havia defensat sempre com a motor bàsic de la creació artística.
Ofrena de mestratge a la cançó popular
En les costes del Montseny,
el cim d'enervada calma,
jo hi pugí per reposar
al faig d'ombra solitària.
De lluny sento un bon pastor
que al vent deia una tonada;
la cançó que altri ha dictat,
ell la deia trossejada.
Un per un recullo els mots
el bell escamp de posades,
i portat de compassió,
la refeia altra vegada.
—No hi vingueu, savis del món,
no us pareu aquí a escoltar-la,
que regeix la llei del cor
els misteris de la parla.
Podreu collir mots estranys,
podreu prendre dites rares,
pro mai tindreu sens amor
eixes veus que ragen clares—.
