Lo tresor d'Igualada


Obra:La Veu de Catalunya (p. 208)
Municipi:Igualada
Comarca:Anoia

La basílica de Santa Maria pertany a l'estil renaixentista català, el qual, als segles XVI i XVII, va succeir el gòtic tot introduint dins la nostra arquitectura elements classicistes. Hi ha una sola nau amb sis petites capelles per banda i, entre els molts elements artístics que s’hi poden conservar, s'ha de destacar el Sant Crist, el qual, d'ençà de l'any 1590, en què es produí el miracle segons el qual aquesta efígie va suar sang al llarg del Divendres Sant, ha tingut un important paper en les celebracions religioses i populars de la vila. Davant la portalada de la basílica, després d'haver visitat el Sant Crist, podrem llegir els següents textos en què diversos autors en donen la seva visió i donen constància, també, de la significació que té per a Igualada. Cal esmentar que, si el lector sent interès per llegir altres textos d'autors que han cantat el Crist, Antoni Dalmau i Jover va recollir una Corona poètica en la qual apareixen 55 composicions que li foren dedicades. També davant la basílica podem llegir un text del Baró de Maldà (Barcelona, 1974 – Barcelona, 1818) en què a part d'elaborar una succinta descripció de la basílica i del Crist, també permet al lector de fer-se una idea del rostre i el caràcter de la ciutat en el segle XVII, un moment en què, tal com es pot palesar en l'últim paràgraf, Igualada ja ha començat a tenir un important paper dins el context socioeconòmic de la comarca.
testing image
Veu de Ricard Giramé:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/meuzGXlrzWSoFoS4AFhc.mp3

Lo tresor d'Igualada

Joiell del Paradís,
bella Igualada,
Déu t'enriquí amb cel pur,
amb camps i obagues,
amb fruits i oreig suau
i flors galanes.
Cobertes de vinyars
tens les muntanyes,
brollant al teu entorn
fonts regalades,
on s'ouen rossinyols
que alegren l'ànima.
Honrats i placenters
tos fills treballen,
i si per ton ramell
llorers te manquen,
dels penyalars del Bruc
pots abastar-ne,
que allí en feres planter
de bona saba;
mes no t'envejo, no,
tan riques gales,
t'envejo lo tresor
que en ton sí tanques,
t'envejo del Sant Crist
la sacra Imatge,
que obrà lo més alt fet
que els segles guarden,
donan-te fins sa sang
per més honrar-te.

Joiell del Paradís,
bella Igualada,
tu que has lograt
de Déu tan gran miracle,
la fe de tos passats
com tresor guarda,
i puig ella et féu gran,
creu i treballa.