Entrem per fi a Torroella.



testing image

Entrem per fi a Torroella. La primera impressió que en rebeu no és pas molt satisfactòria. Carrers vells i mal empedrats. L'auto se li fa difícil avançar. Recordem la dita popular: «Torroella, vila vella». Si no duguéssim l'alegria del paisatge a dins, de segur que ens posaríem tristos. Ens equivocàvem. Torroella és una vila joiosa. Té tota la joia de l'Empordà. Parlem amb la gent, parlem amb les noies. És la simpatia i la sinceritat fetes gràcia. Ací tot és cor i entusiasme. Ara comprenem la Sardana. No pot ésser concebuda per cap altra raça una dansa tan ardida i tan galana.

Torroella ha gaudit sempre d'una profunda tradició sardanística. Ja abans de la restauració de la Sardana per l'«Avi Pep», en Miquel Pardas, nat a Verges i traslladat de menut a Torroella, havia escrit un llibret parlant de l'art de ballar la Sardana llarga. Fou en certa manera precursor d'en Pep Ventura. Eren amics. Se sap que l'autor de «Per tu ploro» l'havia visitat manta vegades a Torroella. Potser hi anava per consultar-li alguna cosa.