En baixar de la tartana...


Obra:Retrats de passaport (p. 11)

testing image

En baixar de la tartana, a plaça, devia fer calor perquè els carrers — llargs, estrets, en angle recte — m'han causat una deliciosa sensació de frescor. Ara que hi passo, sento la solitud encisada, el silenci extàtic que hi ha a les poblacions pageses. En una petita placeta amb quatre arbres m'arriba el «blat segat!» d'una guatlla engabiada. En els baixos de les cases hi ha ombres humides que contrasten amb les taques de sol blanques, enlluernadores, que tremolen en els alts. La població és una barreja de coses decrèpites i de construccions crues — adormida en la bonior de les primeres mosques ben alimentades. La població és rica. Aquestes mosques, que a l'estiu volaran a milers, en són la prova més irrecusable. En el nostre país, tan gasius són els pagesos rics com els pobres — aquesta és la deplorable realitat. A judicar pels magnífics femers visibles en un o altre casalot, a Torroella encara no hi ha clavegueres.