Acolliment
A partir de l'octubre de 1902, Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) acompanyant a Josep Pijoan (Barcelona, 1879 — Lausana, 1963), fa estades curtes al Pla de la Calma, a la masia de la Figuera. Entre el 20 i 25 de maig de 1903, ja de retorn a Barcelona, va escriure el poema "Del Montseny" inclòs a Enllà (1906) que exalta els valors paisatgístics i humans d'aquells paratges montsenyencs.
Pijoan també va escriure poemes inspirats per les vivències que hi va compartir amb la família de la masia i amb Maragall. Aquest va establir una comunicació especial amb una de les filles, Lola, que el va fascinar per la facilitat de paraula que tenia i la capacitat d'enfilar versos. Li dedicà diversos poemes i es van escriure cartes. Maragall, en Lola, hi trobà la "paraula viva" que com a poeta havia defensat sempre com a motor bàsic de la creació artística.
Acolliment
Si mai passeu davant de la masia
que obre el portal a vora del camí,
entreu-hi a reposar com jo aquell dia,
quan, fatigat de marxa,
vaig reposar allí:
—Si fóssiu servidor per ajudar-me
(em deia una padrina
amb un cistell al cap);
soleta jo no puc descarregar-me;
els homes són per fora,
no em pot ajudar cap—
Obro a la llum la porta esbalandrada,
i un dintre veig allí que m'enamora;
aquella quietud d'entrada neta,
de casa sols torbada
pels xiscles que fa entrant una oreneta.
Ajudo la padrina,
que em dóna del cistell el fruit millor;
un raig de sol de terra l'il·lumina
daurant-li l'arrugada morenor.
Beneeixo la dona i la masia,
i el bon acolliment que m'han donat,
aquell cistell de fruit
i el fruiterar que el cria,
i reprenc el camí asserenat.
