El noi de la mare


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

El noi de la mare

 

I

 

La jove esposa alegre i afanyosa

prepara la robeta del fillet,

somniant amb gran deliri des del dia

que en ses estranyes verges es mogué.

Ja el veu amb sa carona tan rosada

amb ses manetes blanques com la neu,

i fins hi ha cops que creu un crit sentir-ne.

I resta allí embadalida

gronxant-ne un xic el bressol,

i amb joia ja taral·leja

l'antiga i bella cançó.

 

Tralarà, la, lara, la , lar alà.

 

II

 

Ja el nin fa quatre mesos que a la vida

un jorn de primavera n'arribà;

la mare, no cal dir-ho, n'és joiosa

i riu tot el sant dia sens parar.

el besa amb gran anhel i l'amanyaga,

l'estreny contra son pit amb dolç afany

i si per pocs moments del fill s'aparta

un crit que creu sentir la fa tornar.

I resta allí embadalida

gronxant-ne un xic el bressol,

i amb joia ja taral·leja

l'antiga i bella cançó.

Què li darem a n'el noi de la mare

què li darem que li sàpiga bó?

Panses i figues i anous i olives

i una plateta de mel i mató.

 

III

 

Poc menys d'un any passà de lo que conto

quan ne caigué malalt el bell infant:

del bressolat la mare apesarada

no es mou ni nit ni dia del capçal.

Mes l'angelet, pomell de roses blanques,

al cel amb sos companys se n'entornà;

la pobra dolorosa creu encara

sentir-ne el crit del seu fillet aimat.

I corre i queda gelada

al veure buit el bressol;

n'arrenca un plor, doncs recorda

l'antiga i bella cançó.