Pujàrem fins a dalt del tot...


Obra:La sega (p. 322)
Comarca:Alcalatén

testing image

Pujàrem fins a dalt del tot, fins al capoll, que deia don Carles. La vista immensa s'estenia pels quatre punts cardinals, i tots tres estigueren dient-se noms, reconeixent muntanyes, comentant pobles, viles i llogarets, albirant fins i tot les illes Columbrets, al bell mig de la mar. Don Carles va parlar de mossèn Cavanilles, i d'aquella ascensió que havia fet el naturalista al segle XVIII, i que li va permetre descobrir una planta exclusiva d'aquell cim. Tot era particularment nou i màgic per a mi: aquella conversa de descobertes, d'investigacions, de reptes personals, era temptador i encomiable alhora. Els escoltava en silenci, i ells de vegades em miraven i deien xe, Goriet, xe. Eren feliços, plenament feliços, i allò també em semblava admirable. Don Carles va treure un llibret d'un poeta que s'estimava molt, es va encaramar a les ruïnes d'una vella torre de guaita i va començar a llegir un poema titulat Les dues muntanyes, en una posa artificiosa que anava d'allò més bé amb l'aparatositat del text. El poema explicava com el Pic guaitava i dialogava amb una altra muntanya, gegantina com ella.