Per la Lola (fragment)
A partir de l'octubre de 1902, Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) acompanyant a Josep Pijoan (Barcelona, 1879 — Lausana, 1963), fa estades curtes al Pla de la Calma, a la masia de la Figuera. Entre el 20 i 25 de maig de 1903, ja de retorn a Barcelona, va escriure el poema "Del Montseny" inclòs a Enllà (1906) que exalta els valors paisatgístics i humans d'aquells paratges montsenyencs.
Pijoan també va escriure poemes inspirats per les vivències que hi va compartir amb la família de la masia i amb Maragall. Aquest va establir una comunicació especial amb una de les filles, Lola, que el va fascinar per la facilitat de paraula que tenia i la capacitat d'enfilar versos. Li dedicà diversos poemes i es van escriure cartes. Maragall, en Lola, hi trobà la "paraula viva" que com a poeta havia defensat sempre com a motor bàsic de la creació artística.
Per la Lola (fragment)
IX
De tant temps que no et sentia,
veu, veueta del Montseny,
gairebé no et coneixia.
Mes aixís que et sento dir
d'aquests plans i soledat,
la memòria m'ha tornat
d'aquell dia tan bonic,
quan me'n vaig anar amb l'amic
Pijoan costes avall
i tu et vares quedar dreta
—te'n recordes?— en un pla
prop d'una casa molt vella.
L'Arciset també era allà.
Quina tarda que era aquella!
Pro me'n vaig haver d'anar.
Jo aquí baix i tu aquí dalt,
cadascú ha anat fent sa vida.
La teva és la que més val.
Veus més cel i tens més sol
i vius més a poc a poc,
tens cada fruita a son temps
i cada cosa a son lloc.
Aquí tot va per extrems,
tot... o massa, o massa poc.
