testing image

31 de març de 1949

 

Sopar del premi Joanot Martorell a Les Set Portes: Sagarra, Joan Oliver, Espriu, Aramon i jo. Hi és també l'Aymà fill, en nom de l'editorial. Discussió molt llarga sobre les dues novel·les destacades: El cel no és transparent, de Maria Aurèlia Capmany, i Agràs, de J. F. Ferrer i Coll. En tercer lloc en venia una altra de poc madura en l'expressió. En Sagarra, tot passant, comentava: «Diu... "Es va ajaure sota els pins..." En tot cas, es devia ajaure sota un pi...!» Ell i l'Espriu combaten la de la Maria Aurèlia, tot i que l'altra, almenys per ara, no és publicable: tracta d'amistats tèrboles en un internat. Quan han deixat ja força precisats els pros i els contres, intervinc i argumento a favor de la Maria Aurèlia. I, alhora, deixo anar la possibilitat de donar un resultat de tres vots contra dos, que no obliga en Sagarra i l'Espriu a votar a favor. Tabola agradable. L'Espriu deia: «Mai més no seré d'un jurat on hi hagi un advocat!» L'oposició d'ells dos m'ha semblat excessiva; la novel·la de la M. A. Capmany, irre­gular i tot, té molta mes força. Guanya, a l'últim, per tres vots contra dos. Hem passat molt bé el vespre.