Una nit de finals d'estiu...


Municipi:Ordino
Comarca:Ordino

testing image

Una nit de finals d'estiu, jo acabava d'endreçar la cuina i se m'havia fet tard, saps, perquè la Perpètua era fora, que tenia un familiar malalt, i tothom a la casa ja devia ser a jóc. La cuina era quasi a les fosques, amb només una espelma encesa i el llum de ganxo a la paret, i mai no m'havia agradat gaire quedar-m'hi sola, de nit, perquè s'explicaven coses, i tenia ànsia, i aquella porta tancada era un misteri massa gran. Estava a punt d'anar-me'n quan algú em va engrapar amb força per darrere i em va tapar la boca amb una mà, mentre l'altra em grapejava els pits i em buscava l'entrecuix per sota de les faldilles. Va ser tot tan de sobte que l'ensurt em va deixar atemorida i paralitzada. Amb veu petita em deia que no cridés, que li agradava molt, que el tornava boig i que em faria un regal... Encara tinc esgarrifances, quan hi penso, perquè tenia més força que jo i m'havia agafat ben agafada. Però així que va afluixar la mà que em tapava la boca, vaig enganxar-li un dit amb les dents i, tancant els ulls, vaig serrar les barres tan fort com vaig poder. El renec va ser d'aquells caragolats i em va ventar un clatellot sense miraments, que encara sento que em ressona el cap quan hi penso. Amb tan mala sort, pobra de mi, que el retruc em va rebotre contra la paret i vaig anar a colpejar-me amb el llum de ganxo i el clau on era penjat. El cop em va fer perdre el món de vista, em va venir una basca i vaig caure sense coneixement. No sé el temps que devia passar, però era encara negra nit quan el fred del soler em va tornar a la realitat d'una cuina fosca on només tremolava el llum menut de l'espelma. Tenia la roba malforjada, el cosset i les calces estripades, un dolor intens al cap i un altre de més petit barrejat amb una coïssor estranya a l'entrecuix. Em sentia molla i bruta, nena, per dins i per fora. Sense esme, vaig palpar-me el cap i el dessota, i les mans van sortir-ne ensangonades. Em trobava cansada i perduda, el cos em surava dins d'una boira de silenci trist i les parets es movien donant tombs per sobre meu. Vaig seure en una cadira baixa i, passada una estona, fora, va començar a cantar un grill. Després, mentre provava de rentar-me les ferides amb aigua del gibrell, el grill persistia perdut en la nit. Ja més refeta, quan anava a sortir de la cuina i amb l'espelma buscava el llum de ganxo per penjar-lo al seu lloc, vaig adonar-me que havia quedat baldera la porta del passadís secret. El passadís era una drecera per entrar a la cuina sense passar per la sala i el llop s'hi havia colat a buscar-me la perdició. Setmanes més tard, quan vaig començar a trobar-me malament i semblava que volia apuntar la lleu inflor del ventre, d'un dia per l'altre em vaig haver d'arreglar el fato, em van fer una mica de farcell i vam sortir d'Ordino cap aquí. Però això ja ho he contat, oi? Al meu pobre fill mai no li vaig saber veure cap semblança, però ton pare és clavat. Fins i tot té la berruga en forma de botó al mateix lloc de la cara. Si portés barba, seria el retrat viu de Don Guillem.