Ordino s'ha convertit en el paradís somiat.


Obra:Últim estiu a Ordino (p. 269-270)
Municipi:Ordino
Comarca:Ordino

testing image

Ordino s'ha convertit en el paradís somiat. Quan vull imaginar-me com serà el paisatge que em trobaré després de traspassar el llindar de la mort, tanco els ulls i rememoro el camí que voreja el rierol de Segudet, per sobre del qual les branques dels roures i dels verns trenen una volta vegetal. El terra és cobert de fulles seques que es quixen quan passo. Hi ha una atmosfera elèctrica i expectant, amassada amb la humitat xafogosa que precedeix les tronades  del mes d'agost. Sento l'emoció de l'aire encalmat, del silenci absolut que es genera en els intervals dels trons, cada cop més propers, que baten les muntanyes, retunyen des del pic del Casamanya, amb un espetec rotund i llarg com si els cims s'estellessin. Quan s'esguerren els núvols i baixa la cortina de pluja obscura, la força de l'aigua furiosa arrenca amb violència totes les aromes de les plantes i el terra. En acabar els trons i aturar-se la pluja, s'encén una llum delicada que espanta la penombra de la tronada. Aleshores camino enmig dels precipicis, dels espadats i cingles impressionants, escortada per arbres altíssims ferits pels llamps i pels torrents que s'estimben entre les roques. M'aturo a la calma de les clarianes per arrencar les flors lluents que es banyen amb les gotetes d'aigua de pluja. Pujo agafant-me amb els peus i les mans plens de fang pels últims corriols que menen al cim. Arribo a dalt, em deixo caure sobre l'herba molla i miro llargament la vall. Des d'aquí puc veure tot el Pirineu, un mar d'onades blaves que no s'acaba mai perquè es confon amb el cel.

Si tants patiments inútils m'han fet mereixedora d'un descans en una altra vida més abellidora que la present, aquest seria el meu paradís. No puc imaginar un lloc millor que el que acabo de descriure amb malaptesa; un lloc on la felicitat és més fàcil i duradora. Per això no tinc por d'abandonar el llit, d'enlairar-me per sobre del paisatge que veig des de la finestra, com la volada que fa la Flordeneu a Canigó, el llibre que va dedicar-me mossèn Cinto quan em vaig casar, i sortir a trobar el bosc, a fondre el meu cos amb la terra olorosa que hi ha a sota les fulles seques i la pinassa del camí del Casamanya.