La notícia va picar el cap de la mare...


Obra:Últim estiu a Ordino (p. 84-85)
Municipi:Ordino
Comarca:Ordino

testing image

La notícia va picar el cap de la mare com el batall de la campa­na grossa de la torre d'Ordino i li va tornar la raó que tenia quasi perduda. Ja n'havia conegut massa, d'aquelles històries d'amos que empaitaven criades, perquè ara li passés a casa seva. Va fer tapiar el passadís estret que anava —sense passar per la gran sala d'armes— des de les habitacions conjugals fins a la cuina, i per on es mormolava que el baró visitava les minyones. Va desclavar la porta de la cambra, va esbatanar les finestres i va descórrer les cortines perquè hi entrés el sol i no hi hagués més racons de penombra. Després, va obrir de nou les seves entranyes a la llavor del pare. Al cap de nou mesos justos va néixer la meva germana Pepita, que sempre ha tingut una salut de ferro.

***

Fins aquí la confidència, ara vull acabar jo el relat. Des d'aleshores, la mare ha exercit un control absolut sobre la casa i les nostres vides: de dia i de nit, en la salut i en la malaltia, abans i després de morir el baró. Quan passava uns dies estirada al llit per alguna de les seves xacres reals o imaginàries, deixava la porta de la cambra entreoberta i des d'allà escoltava els petits rumors, els mínims alens de la casa. Intervenia en les converses encara que parléssim fluixet, dictava ordres a la dida i a la Marieta, feia posar papers de diari arrugats al terra de les diferents estances per saber si entrava o sortia algú, ens cridava sovint a la Pepita o a mi perquè li arregléssim el coixí i els llençols i aprofitava per demanar les novetats: no ens donava treva. La mare, sense sortir del seu quarto, ho veia i ho sentia tot de la casa, del poble i de la parròquia. Una ubiqüitat i un control que s'estenia també a la correspondència. Amb l'excusa de fer un encàrrec urgent, una anotació de darrera hora, em demanava d'escriure unes línies en les meves cartes dirigides al Quimet o a la tia Conxa i així aprofitava per llegir-les. «Sumpta, no li has explicat a la teva tia que ha de comprar farina de les dues qualitats, tal com t'havia dit.» A sobre, em recriminava els oblits o les errades descobertes a la carta.