TERCERA ELEGIA


Obra:Ecce Homo (p. 460-461)
Municipi:Argelers
Comarca:Rosselló

testing image

TERCERA ELEGIA

 

A Pere Calders. En aquesta Elegia es fonen les meves experiències dels camps de concentració d'Argelers i d'Agde. L'arbre condemnat —un auró tendre— creixia al camp d'Agde, part dedins de les filferrades, com un refugiat de la naturalesa que hagués estat dut allà per un error absurd. Poc després d'haver-se omplert de refugiats el camp, l'arbre quedà sense fulles i sense branques, i l'endemà àdhuc el tronc havia desaparegut, arrencat de la terra qui sap per quin furor humà o incomprensible necessitat. Però a l'altra banda de la filferrada, molt a prop, a ple camp, creixien altres arbres... Vivíem en el reialme de la sarna i les llenties, a la riba del mar d'Homer, com he dit en un altre lloc, referint-me al camp d'Argelers. El d'Agde es trobava a poca distància del mar, i en dies clars hom podia veure, cap al Nord, la Sète del Cementiri marí de Paul Valéry.

En aquesta Elegia l'allau al·lucinatòria envaeix la paraula en estat febril. Idees, imatges, sentiments i crits hom diria que sorgeixen de l'exasperació d'un vast esperit socialitzat per la tragèdia, no del jo emocional del poeta. Passat, present i futur es mesclen i conformen per a formar un tumultuós cabal que, malgrat tot, desemboca a l'esperança, més enllà de «la caiguda dels cossos». El tema de l'amor, que s'inicia en la part III, es desenrotllarà més endavant, en la Cinquena Elegia. L'Amic era Pere Vives, present també en la meva novel·la Crist de 200.000 braços. Vàrem estar junts a Agde durant tres mesos, fins que jo vaig sortir cap a la llibertat i la vida i ell cap a la seva terrible mort: assassinat per mitjà d'una injecció de gasolina al cor a la infermeria del camp de concentració de Mauthausen, el 31 d'octubre de 1941.

La visió dels Dotze, amb què acaba aquesta Elegia, està més a prop de l'esperit simbòlic del poema d'Aleksandr Blok del mateix nom que dels dotze apòstols de l'Evangeli.