Mitja hora estiguérem atravessant...


Municipi:Benasc
Comarca:Ribagorça

testing image

Mitja hora estiguérem atravessant aquelles onades de molars, los uns romputs fa deu mil anys, los altres ahir vespre, i entràrem en la mar de neu. En la primera gelera que jo veia, hi entrí gojós, per ignorar sos perills. Lo guia, deu anys havia que no hi era pujat, i n'estava enterat poc més que jo; i hi entràrem tots dos, amb la tranquil·litat de la ignorància, per un tros d'esquena d'ase, que és on lo glaç se sol fondre més. No trigàrem a veure alguna esquerda, mes, confiats de trobar millor camí, avançàrem, cercant per guia les petjades dels que hi pugen millor guiats i equipats. No sempre les trobàvem, i llavors havíem d'obrir-nos via en aquells perillosos rostos.

...Les feses són enganyadores. La neu que hi cau, a cada repic de campana tapa ses gorges com un full de paper blanc, i un se troba mig abismat abans de dar-se'n compte. En una d'eixes passàrem ver perill. Jo m'aturí, sentint un soroll estrany, com de singlot, dringadera de vasos i fressa de rodes de carro, i diguí al guia: –Sentiu?–. No tingué temps de respondre'm; s'ensorrà, al mateix temps que  jo, en la boca negra d'un abisme. Mes nostra hora no era arribada; ell era molt alt, pogué agafar-se per davant al caure, i jo em deixí anar d'esquena, sentint glaçar-se'm de por la sang de les venes. Fent un gran salt, poguí passar aquell abisme, i fiu, i férem los dos, propòsit de no escoltar més sorolls estranys i cants de sirena. Dues o tres vegades més nos vegérem en perill imminent, del qual a la misericòrdia de Déu plagué traure'ns.