L'Escala, 3 de desembre de 1909 (fragment)


Municipi:Escala
Comarca:Alt Empordà

testing image

L'Escala,  3 de desembre de 1909 (fragment)

Perquè V., bo i tenint la imaginació de novel·lista, no pot figurar-se l'emoció que serra i espauma el cor davant la descoberta i aixecament d'una estàtua que ha estat colgada durant segles i segles. Jo no vaig veure pujar lo bust, però sí el rest d'Esculapi, i me'n quedarà sempre el record com d'una impressió única i a part entre totes les impressions d'ordre artístic. Tota humida encara, tota velada de les obscuritats de la terra, mutilada i serena, dreçada solemnement sobre els ors i porpres de la posta, no ho semblava pas, una figura d'home fet; tenia turgències i elegàncies de forma i d'actitud enterament femenines, o, pel cap més baix, d'un Apol·lo o... d'un hermafrodit. I, malgrat la superposició del bust i son relatiu encaixament, jo... amb molts altres que en aquella ocasió la vegérem, persistim en lo primer cop de cor. Tingui present lo que li dic, senyor Oller. Tots los que fins ara han parlat d'Empúries i ses coses ho han fet a les palpentes; tot lo que se n'ha dit i potser molt de lo que se'n dirà encar, són hipótesis bambolejants, opinions llosques, subjectes a revisió. Empúries és una immensa interrogant dreçada davant la consciència dels estudiosos, i sols ella mateixa i en ella mateixa es tanca la resposta. Tots los que vulguen precipitar los aconteixements, tots los que vulguen endevinar, seran desmentits. I, si no, al temps.

I, ja que d'Empúries parlo, vull donar-li una nova íntimament relacionada amb ella i que pot devenir (meravelli's!) d'interès mundial. Se tracta de crear aquí un museu, principalment de coses emporitanes, mes que també en tancarà d'altres, procedents de dipòsits i donatius (per ara ja es compta amb l'oferiment de diversos objectes i sobretot amb la promesa d'un gran llenç firmat per un nom superbament reputat en lo món de l'art).

No cal dir que aquest Museu, prop de les runes, facilitant tots los coteigs i punts de vista als estudiosos, tindrà una importància capital si saben fonamentar-lo amb seny los que sien encarregats d'aquesta noble missió. Per ma part, com sóc una gran fadada per la misteriosa fada emporitana, lo projecte m'escalfa el cor de goig i ja rumio per l'honor i prosperitat de la nostra obra.

No ho digui a ningú, Mestre i amic; resti la cosa com un petit secret entre nosaltres —lo secret que ha d'envoltar com pietosa auriola a l'almoina demanada i... concedida—. Si es fa el Museu, jo espero veure-hi instal·lada una vitrina que continga autògrafs de grans firmes i les plomes amb què hagin sigut signats; autògrafs d'obres cèlebres o que parlin en forma d'articles, notes, impressions, etc., d'Empúries la bella, d'Empúries la morta-ressuscitada; i, d'aquests autògrafs, lo primer, lo que ocupi el lloc d'honor, lo de mon reverenciat D. Narcís Oller. Mes, per ara, silenci: no vull que ningú me prengui la davantera i em malmeni la idea. Ziiit!'...